Booting

Quan arranquem un ordinador, tenen lloc una sèrie de processos que permeten que el sistema operatiu es carregui i es posi en marxa. Aquests processos són els que es coneixen com a arrancada del sistema.

  1. Càrrega del BIOS o UEFI. Tots els ordinadors tenen un programa emmagatzemat en una memòria no volàtil que s'executa quan l'ordinador s'engega (ROM). Aquest programa s'anomena BIOS (Basic Input/Output System) o UEFI (Unified Extensible Firmware Interface). En els ordinadors més antics s'utilitza el BIOS, mentre que en els més moderns s'utilitza l'UEFI.

  2. Test de l'ordinador. El BIOS o l'UEFI realitza un test de l'ordinador per assegurar-se que tots els components funcionen correctament. Aquest test s'anomena POST (Power-On Self Test). Si el test falla, l'ordinador emet una sèrie de senyals acústics o visuals per indicar quin component ha fallat.

  3. Selecció del dispositiu d'arrancada. El BIOS o l'UEFI permet triar quin dispositiu volem utilitzar per a carregar el sistema operatiu. Aquest dispositiu pot ser el disc dur, un dispositiu USB, un CD-ROM, etc. Un cop triat el dispositiu d'arrancada, el BIOS o l'UEFI carrega el gestor d'arrancada segons estigui indicat en el MBR (Master Boot Record) situat en el 1er bloc de disc.

  4. Identificació de la partició d'arrancada. El BIOS o l'UEFI identifica la partició d'arrancada del dispositiu d'arrancada. Aquesta partició conté el gestor d'arrancada i el kernel del sistema operatiu.

  5. Càrrega del gestor d'arrancada. El BIOS o l'UEFI carrega el gestor d'arrancada. El gestor d'arrancada és un petit programa que permet triar quin sistema operatiu volem carregar. Els gestors d'arrancada més comuns són el GRUB (Grand Unified Bootloader) i el LILO (Linux Loader). Aquests gestors d'arrancada mostren una llista amb els sistemes operatius disponibles i permeten triar-ne un. Quan triem un sistema operatiu, el gestor d'arrancada carrega el kernel d'aquest sistema operatiu. Després carrega el sistema d'inicialització.

  6. Sistema d'inicialització. El sistema d'inicialització és el primer procés que s'executa en un sistema operatiu. En el cas de GNU/Linux, el sistema d'inicialització més comú és el systemd. Una altre gestor d'arrancada, més vell però molt utilitzat és el SysVInit (Init). El sistema d'inicialització s'encarrega de carregar els serveis i els daemons del sistema operatiu.

  7. Execució dels scripts d'inicialització. El sistema d'inicialització executa una sèrie d'scripts que preparen el sistema per a la seva utilització. Aquests scripts configuren els dispositius de xarxa, carreguen els mòduls del kernel i preparen els serveis del sistema.

  8. Inici de la sessió d'usuari. Finalment, el sistema d'inicialització carrega el gestor de finestres o la línia de comandes, i l'usuari pot iniciar la seva sessió.